Dover, 4:49 a.m.
Aquell era un pis franc que li havia proporcionat l'agencia com a refugi temporal en moments delicats. Donada la situació, era més que justificat el seu ús.
Ja feia quasi bé mitja hora que no parava de donar voltes a aquell petit pis, sense mobles, ni calefacció, ni llum, ni gas ni telèfon. Feia una olor a ranci que a dures penes podia aguantar. Durant tot aquest temps havia estat esperant una trucada que no arribava, i començava a posar-se nerviós perquè tot el que s'havia planejat estava anant fora de temps. Finalment, el telèfon mòvil va sonar, i una veu va dir:
- És segura la línia?
- Ho és. Ja tinc l'informe.
- I el professor?
- És mort, jo mateix me n'he encarregat.
Hi va haver uns segons de silenci a la linia, i tot seguit a l'altre banda del telèfon la veu va concloure:
- Calais, Pl. d'Angleterre.
No podia perdre el temps. Aquell document no estaria segur fins que no arribés a la seva destinació, i era una cosa que no es podien permetre ni ell ni la organització. Va tirar el telèfon a la primera paparera que va trobar de camí a l'Eurotunel i va comprar un bitllet amb destinació a l'altre banda del mar. Esperava que l'aire de França el calmés una mica.
Aquell era un pis franc que li havia proporcionat l'agencia com a refugi temporal en moments delicats. Donada la situació, era més que justificat el seu ús.
Ja feia quasi bé mitja hora que no parava de donar voltes a aquell petit pis, sense mobles, ni calefacció, ni llum, ni gas ni telèfon. Feia una olor a ranci que a dures penes podia aguantar. Durant tot aquest temps havia estat esperant una trucada que no arribava, i començava a posar-se nerviós perquè tot el que s'havia planejat estava anant fora de temps. Finalment, el telèfon mòvil va sonar, i una veu va dir:
- És segura la línia?
- Ho és. Ja tinc l'informe.
- I el professor?
- És mort, jo mateix me n'he encarregat.
Hi va haver uns segons de silenci a la linia, i tot seguit a l'altre banda del telèfon la veu va concloure:
- Calais, Pl. d'Angleterre.
No podia perdre el temps. Aquell document no estaria segur fins que no arribés a la seva destinació, i era una cosa que no es podien permetre ni ell ni la organització. Va tirar el telèfon a la primera paparera que va trobar de camí a l'Eurotunel i va comprar un bitllet amb destinació a l'altre banda del mar. Esperava que l'aire de França el calmés una mica.
1 comentari:
Uuuuuuooooooo Marc!!!
Bon escrit un altre cop eh??? Mare meva, vaja faceta la teva la d'escriure, ets un crack!!!
Bueno avera kuan em poso bona del genoll i fem un gran 1x1!!! Tinc ganes de tornar a les pistes!!
Un petonasuuuuuuuuuuuuuu
Publica un comentari a l'entrada